L'ESCALA

BIBLIOGRAFIA

2008-02-02T09:26:00.000-08:00

Publicacions relacionades amb l'Escala: El nostre poble (Amb la data d'edició).
Contra la falsa sardana. 1953
Empúries: Guia itinerària. 1976
Cementiri marí i Alfolí de la sal. 1978
Massanet, Obra. 1979
El pintor Massanet de l'Escala. 1979
L'Escala - Empúries. 1982
L'Escala. 1982
Recuperació del Cementiri Vell. 1986
50 anys del Col.legi Empúries. 1987
L'Escala, Certamen literari. 1989
Josep Esquirol, la memòria de paper. 1990
II Certamen literari l'Escala. 1990
El cementiri vell. Allò que ens conten els arxius. 1991
40 anys d'Homenatges a la Vellesa. 1991
L'Escala: Estudi del nostre poble. 1991
Guia Històrico cultural l'Escala - Empúries. 1991
Tennis de Taula, 25 anys com a club federat. 1992
Actes primeres jornades d´estudi sobre Víctor Català. 1993
Domènech Gamito i Font. 1993
Antoni Vila i Gimbernat. 1994
Cançoner de l'Empordà. 1994
L'Escala 31-47 (República-Guerra Civil). 1994
25è. aniversari de l'Agrupació Avi Xaxu. 1994
L'Escala, imatges i records. 1995
L'Escala, imatges per a un somni. 1995
Josep Vilabrú i Ballester. 1996
L'Església de l'Escala. Allò que ens conten els arxius. 1997
Història del Futbol a l'Escala. 1998
Postals de l'Escala. 1998
La morfologia del lèxic de Solitud de Víctor Català. 1999
L'Escala, quatre centenaris. 1999
Joan Massanet i Juli. 1999
Mil adagis, recopilats per Caterina Albert. 2000
Rafel Ramis. 2000
Quaderns d´Empúries. 2000
Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l'escriptora. 2000
L'Escala, un exemple de supervivència. 2001
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala. 2001
Lluís Albert, un home apassionat. 2001
Martí Rouret, mestre, republicà i català. 2001
Moisès Broggi, memòries d´un cirurgià. 2001
Pujolboira. 2001
La ràdio es muda. 2001
A la dula vés. 2002
La flama olímpica a Empúries i l'Escala, 10 anys després. 2002
L'Escala, vivències i records. 2002
II jornades d'estudi Víctor Català. 2002
Enric Casassas i Simó. 2002
L'Escala, imatges de tres segles. 2002
Imatges d'escola. 2002
Els alcaldes de l'Escala. 2003
Història del Carnaval a l'Escala. 2003
Les mil i una anxoves. 2003
Marinenques. 2003

A més: Revistes: l'Escalenc, Fulls d´història local, l'Arjau, La Sardana, Costa Brava, L'Esculapi (Revista Escolar).
Llibrets: Aplec, Festa Major, Carnaval, Trobades de Gegants, Trobades sardanistes
Butlletins: Jubilats. CIUtadans, l'Opinió
Publicacions en plan satíric, crític i humorístic: El Borinot
NOTA: Cal posar-ho al dia
La primera llista va sortir publicada al Llibre de l'Aplec que edita el CER confeccionada per Ricard Guanter.

LA CASTANYADA

2008-01-24T11:29:00.000-08:00

És una festa molt antiga, una de tantes que el Cristianisme ha aprofitat per situar-hi les seves celebracions. És una diada de record dels difunts.
Molta gent porta flors als cementiris.
Abans, el dia de Tots Sants, era costum de recordar els difunts de la família i menjar castanyes.
Antigament era costum de resar una oració, com a record dels avantpassats de la família, per cada castanya menjada.
La festa típica de la tardor és la castanyada. Celebra l´estació en que tot queda aturat. Els arbres de fulla caduca queden sense fulles.
Les castanyes i els moniatos són productes molt típics de l´estació.
Ara és costum de celebrar-ho pels volts de Tots Sants fent la castanyada, menjar panellets i escalivar moniatos.
També han estat costum les castanyades populars fetes entre els veïns d´un carrer o barriada.
Els panellets és el menjar dolç típic de la castanyada.
Abans es feien a casa.
A l´escola també la celebrem. Cada nen porta unes quantes castanyes que són cuites i menjades al pati uns dies abans de la festa de Tots Sants. També solem fer murals, dibuixos i manuals dedicats als elements d´aquesta festa.

SANT MARTÍ

2008-01-24T11:25:00.000-08:00

Coincidint amb la festa de Sant Martí, es fa una audició de sardanes. És l´Aplec de Sant Martí d´Empúries. Mentre es fa la ballada es torren i venen castanyes.
Hi ha la creença que pels volts d´aquesta diada hi ha uns dies de bonança. És conegut per l´estiuet de Sant Martí.

NADAL

2008-01-24T11:21:00.000-08:00

Les festes de Nadal són per a celebrar, en el món cristià, el neixement de Jesús .
Són festes molt familiars. Uns dels personatges més importants són els pastors. I és que els pastors van ser els primers en anar a adorar a Jesús.
Abans era costum fer repicar les campanes anunciant la proximitat de les festes. La mainada cantava en sentir-les tocar.
El costum més nostre és el de fer el pessebre. És una reproducció del Naixement de Jesús.
Els últims anys s´ha estès el costum de guarnir les cases amb l´arbre de Nadal, típic dels països nòrdics.
També típic d´aquests països és el personatge del Pape Noel.
Abans a la Costa Brava era costum d´explicar a la mainada que hi havia un personatge anomenat en Fumera que vigilava el comportament. Tot ho vigilava i en donava compte als Reis.
Uns dies abans, el dia 22 de desembre, es fa el sorteig de la loteria. El sorteig que coneixem per “La Grossa”.
Les festes de Nadal són festes de música i cançons. Era costum de cantar cançons davant del pessebre acompanyades de panderetes, cascavells, la simbomba...
És molt coneguda El Noi de la Mare.
N´hi ha unes quantes que són dialogades que ocupen el primer lloc del nostre teatre en aquestes diades i que es fan des de fa molts anys: Els pastorets.
La vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, és el dia de Nit de Nadal.
Té lloc una entranyable tradició: fer cagar el tió. Abans o després de sopar tota la mainada pica il.lusionada una soca d´arbre esperant rebre´n un munt de dolços i joguines.
Després d´haver-li donat unes quantes garrotades apareixen sota la manta els regals.
A mitja nit, els creients van a la primera de les tres misses anomenada Missa del Gall.
Una altra creença és que aquesta nit és la més estelada de l´any.
La fadrinalla de l´Escala anava a pintar rètols per les cases de les noies. Ho feien en grups i pintaven a la façana versets galants i gentils.
El dia de Nadal és costum que tots els padrins comprin el tortell als seus fillols. És el que s´anomena la rabassa.
Les famílies es reuneixen al voltant de la taula per gaudir d´un bon dinar. En algunes cases es conserva la tradició de fer escudella de Nadal.
Es menja torrons, neules i es beu cava.
El dia 28 de desembre, diada dels Sants Innocents hi ha el costum de fer petites enganyifes. I és que segons una dita sembla ser que: “El dia dels Innocents tot està permès”.
Abans hi havia enganys propis d´oficis. Els pastissers feien pastissos de cartró, ametlles ensucrades amb sal...
També es feia anar els infants a comprar a ca l´adroguer dient: “Porta un xavo de morros picats i si no en tenen que te´ls piquin”.
Els diaris, la televisió i la ràdio solen donar una notícia falsa, moltes vegades impossible, que no sempre encertem.
El dia 31 de desembre, últim dia de l´any, es fa la broma de dir als nens que per la Platja es passeja l´home dels Nassos. Un personatge que té tants nassos com dies té l´any.
A la nit tothom celebra en família l´entrada d´un nou any. És tradició menjar raïm al punt de les dotze de la nit.
El dia 1 de gener és el dia de Cap d´any. És el primer dia de l´any que comença. També se´n diu ninou que vol dir any nou.
La festa més esperada per tota la mainada és la de Reis. El dia 5 de gener arriben a l´Escala ses Majestats els Reis de l´Orient.
Hi ha la creença que aquests dies surt l´estel de Nadal, el mateix que va sortir quan va néixer Jesús.
El dia de Reis és costum menjar un tortell on s´hi pot trobar un rei petit o una fava. Qui troba la figureta és coronat rei de la casa.

TROBADA DE GEGANTS

2008-01-24T11:16:00.000-08:00

Moltes localitats catalanes tenen uns gegants que solen treure a passejar per la Festa Major.
Els gegants solen ser un símbol de la població. Alguna vegada representen un personatge llegendari o típic de la localitat.
Des de l´any 1989, l´Escala té dos gegants.
L´Escala també compte amb uns quants capsgrossos que ballen al so de la gralla i els tambors.
La gralla és un instrument típic de les festes de gegants.
El dia de la trobada de Gegants a l´Escala és el diumenge abans de la Festa Major. Aquest dia s´apleguen unes quantes colles geganteres d´altres poblacions catalanes amb els seus corresponents gegants. Fan una cercavila pel poble envoltats de caps grossos, música i gresca.
Hi ha una colla de gent que s´encarreguen de portar els gegants i capsgrossos el dia de la trobada. Són la colla gegantera.
També tenen un logotip que els identifica.

Z: Notes segons les respostes

2008-01-20T05:55:00.000-08:00

Respostes encertades:
Del 90 al 100 %: Excel.lent
Del 80 al 89 %: Notable alt
Del 70 al 79 %: Notable
Del 60 al 69 %: Bé
Del 50 al 59 %: Aprovat
Del 40 al 49 %: Progresses adequadament però no assoleixes el coneixement de l'Escala
Del 30 al 39 %: Necessites millorar el coneixement de l'Escala
Del 20 al 29 %: Necessites millorar i no assoleixes el coneixement de l'Escala
Del 0 al 19 %: Necessites venir a l'Escala i conèixer els seus indrets

Z: RECORDS DE L'ESCALA

2008-01-20T05:23:00.000-08:00

Lletra de la sardana Records de l'Escala:
En un bocí de Costa Brava
somriu la vila riallera,
somriu la vila de l'Escala, gentil, galana i encisera.
Bressol dels més ardits pescaires,
bocí de glòria prop de la mar;
és la perla blanca del nostre Empordà.
Ja de bon matí surten les barques
la vela inflada, van de pesquera.
Semblen un estol d´ocelles blanques,
volen lleugeres, arran de mar
Quina il.lusió
se sent al cor,
quan va tornant
cao al seu niu
amb el peix viu
embolicat
entre les xarxes;
el peix que brinca i el que salta.
Quina il.lusió !
I el mariner
de rostre bru,
cremat pel sol,
cremat pel vent,
canta plaent
amb tot l´encís
d´un bell esclat.
Mireu la fruitada
que ens ha dat la mar.
Barques, barques lleugeres
que aneu enllà per la mar blava,
la proa esvelta, per això les ones
s'arrissen amb el vostre pas.
Platges, platges volgudes,
orgull de nostra Costa Brava,
allà on acaricien los ones clares
gronxant-se al peu de l'Empordà.
Narcís Saiz

RELACIÓ DELS INDRETS COSTANERS

2008-01-13T04:38:00.000-08:00

DEL RIUET A LA FORADADA

(Recopilats i fotografiats per Miquel Bataller i resultat d´uns viatges per la costa amb en Joaquim Simon i en Papat)

(Enregistrats en video per Televisió l'Escala i recopilats en uns curts-reportatges audiovisuals sota el nom de Racons. S'emet un capítol nou, per Televisió l'Escala, cada dimecres després dels informatius i es repeteix en diferents horaris durant la setmana).

Riuet

Platja del Riuet

Sant Martí d´Empúries

Promontori de Sant Martí

Platja del Moll

Moll grec
Illot petit de les Muscleres
Illot gros
El Freu
Muscleres Grosses
Platja de les Ruïnes
Muscleres Petites
Platja del Portitxol
Les Coves
Platja del Rec
La Vaixella
L´Oberta
La Llosa
La Creu
El Cargol
La Mar d´en Manassa
Roques d´en Guillem
Riba petita
La Platja
Riba grossa
El Piló
Roca dels Franquets
La Punta
El Barco de Pedra
La Timpa
Port d´en Perris
Els Banys
Punta de l'Olla
Roca Grossa
El Traire
Punta de la Casa Gran
Roca dels Dos Caps
Pescall Petit
Roca Punxeguda
Escar d´en ?
Roca de la Gallina
El Codolar
Roca del Bou
Roca del Frare (Ara no hi és, però s´hauria de recuperar encara que fos per monument)
Punta de l'Ase
Forn de la Calç
L'Ullal del Riells
L'Aspre
Platja de Riells
Punta de l'Era
Clota Petita
Punta del Noi Esquerrà
Entrada del Port
Els Brancs (Desapareguts al fer el nou port)
En Pometa
Punta de La Clota
Les Planasses
La Paloma
Bol Roig
Punta del Salpatx
El Baixador
La Roca del Salpatx
La Cova Negra
El Moro
Punta de Cinc Sous
Còrrec de Cinc Sous
Cova d'en Pallofa
El Codolar
Illa Mateua
Punta del Ferro
Punta del Romaní
Punta Grossa
Escull de la Xinxa
Salt de la Deva
Illot de les Cambres
Les Cambres
Trenca Braços
Mont Racova
Punta del Bou
L'Estaqueta
Punta del Xeric
Port del Rei
Platja de Montgó
Els Refrescadors
Illot dels Refrescadors
La Cadira
El Còrrec de la Cadira
El Rec Fondo
Els Crestats i la Cova
Còrrec de la Caleta
La Caleta
Cova de la Sal
Punta del Milà
Cala Viuda
Ma Clivilla
Cova del Sabó
Cova Caiuda
Punta Ventosa
Roca Pardalera
Baix de Cols
Illot de Baix de Cols
Cova de Baix de Cols
La Basseta
Lloses de la Basseta
Còrrec Llarg
Cova d´en Pap
Coves del Còrrec Llarg
Miladones i els Balcons
Cova d´en Tomàs Ras
Les tres Coves
Punta de les Betes
Cova de les Betes
Papanances
Illots de Papanances
Escull del Moro
La Formatge
Illots de Cala Farriol
Cala Farriol
Les Pasteres
Còrrec de la Rustella
La Foradada

AVALUACIÓ

2008-01-13T04:12:00.000-08:00

1.- Quins llogarrets, a més del nucli antic, formen el terme municipal de l'Escala ?
2.- Quina extensió té el terme municipal escalenc ?
3.- On està situada l'Escala ?
4.- Quines poblacions limiten al nord ?
5.- Quins termes municipals limiten a l'oest ?
6.- Quins pobles limiten l'Escala pel sud ?
7.- Quin és el límit situat a l´est ?
8.- Quina és la muntanya més alta ?
9.- Quina alçària té aproximadament ?
10.- Quina part és més planera: la del sud o la del nord ?
11.- Quants quilòmetres de costa té aproximadament ?
12.- On comença la costa nord de l'Escala ?
13.- On acaba la costa sud ?
14.- Com s'anomenen els promontoris rocallosos que separen les platges d´Empúries ?
15.- Com es diu la Platja situada davant de l'hotel Empúries ?
16.- Com s'anomena la primera platja que ve després del pont ?
17.- Quina petita cala, que té unes barraques, hi ha abans d´entrar al nucli urbà ?
18.- I la cala que hi ha entre La Punta i l´Olla ?
19.- Per quin motiu una zona del Passeig s'anomena el Codolar ?
20.- Com es diu de la gran roca situada enfront la Platja ?
21.- Quin nom té la zona on hi ha el Club Nàutic i Port pesquer ?
22.- Com es diu de la Roca que té forma de sabata ?
23.- Quina és l´última platja de la costa sud escalenca ?
24.-

FESTA DEL CARME

2007-12-28T14:11:00.001-08:00

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

2007-12-28T14:10:00.001-08:00

Totes les nacions solen tenir un dia determinat per celebrar la festa nacional.
L´11 de setembre és una d´aquelles festes d´origen històric. És el dia de la festa Nacional de Catalunya.
Conmemora el dia en que Barcelona era ocupada per le tropes del govern de Madrid i totes les institucions catalanes eren anul.lades.
La bandera de Catalunya ornamenta balcons i carrers de la població.

SANT JORDI

2007-12-28T14:01:00.000-08:00

SETMANA SANTA

2007-12-28T14:00:00.001-08:00

CARNAVAL

2007-12-28T13:59:00.000-08:00

NADAL

2007-12-28T13:57:00.002-08:00

FESTA MAJOR

2007-12-28T13:57:00.001-08:00

Cada població celebra la seva Festa Major. És el dia del sant patró de la localitat i sol durar uns quants dies.La patrona de l’Escala és Sta. Màxima.
La Festa Major de l´Escala comença el dia 2 de setembre i acaba el dia 5. Es comença el primer dia amb un pregó
Durant aquests quatre dies de festa solen venir parades de fira que són la diversió de la mainada. També es fan jocs per a la mainada, especialment els marítims, curses de bicicletes...
També és costum fer audicions de sardanes.
S´acaba la festa amb un castell de focs d´artifici a la Platja.
Durant uns anys va ser típic l´envelat, on feien ball, concert, actuacions infantils, espectacles...

LÍMITS

2007-12-26T11:39:00.001-08:00

El terme municipal de l'Escala limita amb els termes veïns de Sant Pere Pescador i l'Armentera al nord; Ventalló, Viladamat i Albons a l'oest; Bellcaire i Torroella de Montgrí al sud i la Mar Mediterrània a l'est.

EXTENSIÓ

2007-12-26T11:38:00.000-08:00

El poblet de Sant Martí d'Empúries, els llogarrets de Cinc Claus i Les Corts, juntament amb el nucli urbà formen el municipi de l'Escala.

També en formen part les urbanitzacions del Camp dels Pilans, Riells de Dalt, Muntanya Rodona, Punta Montgó...

A la costa, el terme s´estén des del Riuet, al nord, on s´acaba el terme de Sant Pere Pescador, fins a la Cala de Montgó, al sujd, on comença el terme de Torroella de Montgrí.

En total, el territori que pertany a l'Escala, el seu terme municipal, ocupa 16,41 Km2.

PRESENTACIÓ: L'ESCALA

2007-12-25T12:06:00.000-08:00

ESCALENCS

2007-12-22T06:48:00.001-08:00

FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

2007-12-22T06:47:00.002-08:00

TURISME

2007-12-22T06:47:00.001-08:00

COMERÇ

2007-12-22T06:46:00.004-08:00

INDÚSTRIA

2007-12-22T06:46:00.003-08:00

PESCA

2007-12-22T06:46:00.001-08:00

RAMADERIA

2007-12-22T06:45:00.004-08:00

AGRICULTURA

2007-12-22T06:45:00.003-08:00

POBLACIÓ

2007-12-22T06:45:00.001-08:00

Segons el cens del 31 de desembre de 1986, l'Escala tenia una població de 4821 habitants.
És la tercera població de l'Alt Empordà després de Figueres i Roses.
El nombre d´habitants no ha estat sempre el mateix. Al llarg de la seva història,´una mica més de 300 anys, ha variat sensiblement.

La primera dada que coneixem és la que ens diu que l'any 1680 comptava amb 80 persones. A partir d´aquí, la població augmenta cinsiderablement passant de 360 habitants l'any 1718 a 1383 habitants l'any 1787. Arriba a la cota més alta l'any 1860 amb 2556 persones, i va quedar estancada fins l'arribada del turisme a la dècada dels 60.

Durant aquests cents anys hi ha una petita tendència a disminuir, especialment a finals del segle XIX amb la desfeta de la vinya, degut a la malaltia dels ceps, anomenada fil.loxera, i les epidèmies de còlera.

Més tard, foren causa d´aquest estancament, la lluita civil i el fet que l'única activitat econòmica era la pesca, cosa que va produir una lleugera emigració d´escalencs als anys 50.

A partir dels anys 50, l'Escala comença a rebre la visita de turistes.

Fins als anys 60, la població escalenca es concentrava al nucli urbà. Els únics que habitaven als afores eren els pagesos que vivien a Les Corts, Cinc Claus o en masies, a més del nucli de Sant Martí d'Empúries.

A partir dels anys 60, coincidint amb el "boom" turístic i l´augment de població, es construeixen les noves urbanitzacions que passen a ser noves barriades: Poble Sec, Muntanya Blanca, Camp dels Pilans, Puig Pedró...

Més tard i destinades a la venda i lloguer, sorgeixen noves urbanitzacions per tot el terme municipal: Riells de Dalt, Terroges, Punta Montgó, Puig Sec...

El turisme ha proporcionat molts treballs i ha produït riquesa però també ha destruït la bellesa de les costes, de les vinyes, dels olivars...

També l'augment de la població ha provocat nombrosos problemes, com la manca d´habitatges en bones condicions econòmiques, sorolls, insuficient abastament d´aigua, clavegueram...

FAUNA

2007-12-22T06:44:00.003-08:00

A l´Escala, com que la vegetació ha disminuït molt degut a la urbanització del sòl, la fauna també ho ha fet.
Els animals que viuen al nostre poble podem dividir-los en tres grups:
a).- Animals que viuen a la terra: a les pinedes, podem trobar esquirols i en menor quantitat la guilla.
Alguns mamífers propis de l´indret són el conill, la llebre, l´eriçó, el talp, la mostela...
També podem trobar: amfibis com la granota, rèptils com la sargantana, el llangardaix i la colobra, invertebrats com el cuc de terra, la trugeta, aranyes, mosques, mosquits, llagostes de terra, papallones, escarabats, abelles, marietes, escorpins, cargols de terra...
b).- Animals que viuen a l´aire: els ocells més característics són les gavines, que pertanyen a la fauna litoral, com també ho són el corb marí i l´ànec.
A les vores del rec, trobem la fredeluga, el becadell, el corriol, la fotja...
A les zones de bosc la mallerenga i el reietó.
A les zones més muntanyoses del sud, la merla i la gralla.
I a les zones planes: el mussol, la perdiu, la guatlla, la garsa, el rossinyol, el cucut, l´oreneta, el pardal...
c).- Animals que viuen a l´aigua: els peixos més abundants són els que pertanyen al grup de “peix blau”: la sardina, el verat, l´anxova, el sorell...
A les zones sorrenques, trobem llobarros
També s´hi poden pescar serrans, rogers, guiules, neros i escòrpores, que formen el grup de “peixos de roca”.
A més hi trobem meduses, tomates de mar, estrelles de mar, garotes, sípies, calamars, pops, cargols de mar, pegellides i musclos de roca.
També cal destacar les llagostes, la gambeta i els crans, especialment els anometats “peluts”.

FLORA

2007-12-22T06:44:00.001-08:00

Les plantes que creixen al nostre terme municipal estan adaptades a viure a llocs secs. Són de fulla perenne, amb fulles petites, per evitar la transpiració i arrels llargues, per aprofitar més l´aigua del sòl.
Podem dividir la vegetació de l´Escala en els següents apartats:
a).- Vegetació de zones planes: La major part del terme municipal és pla, per tant hi predomina la vegetació de les zones planes, encara que ha desaparegut bastant perquè s´ha urbanitzat el terreny i la vegetació s´ha substituït pels camps de conreu.
Les plantes que hi trobem són plantes herbàcies que es troben entre els sembrats i en els camins: la veça, la lleterassa, el llistó, el gram, la corretjola, roselles, malves, fonolls, margarides, ortigues...
b).- Vegetació de costa: Arran de mar, a la platja, es fan plantes com el fonoll marí i el tamariu que resisteixen bé la sal de mar. Els socarrells (espècie de coixins plens de punxes) es troben en terrenys rocosos.
Dintre del mar, les algues marines són les plantes típiques. La més típica de les nostres costes és la possidònia.
c).- Vegetació de recs: Al costat dels recs i en zones que abans havien estat aiguamolls, trobem arbres com el tamariu, l´arbre blanc i canyissos. L´arbre blanc és de fulla caduca, o sigui, que perd la fulla a la tardor per a resistir més la humitat i el fred propi d´aquests indrets.
d).- Vegetació de muntanya: La vegetació pròpia de muntanya es troba al sud del municipi i especialment ja fora d´ell. Al Massís del Montgrí es fan boscos de pi blanc, així com plantes característiques d´aquests indrets i adaptades per a enfilar-se. Són l´heura i el lligabosc. De la classe dels arbustos hi trobem gallerans, llentiscle, garriga, estepa, romaguera, romaní, farigola...
Cal destacar que al Massís del Montgrí queda una colònia de margalló (única palmera originària d´Europa). Aquesta colònia és la que hi ha més al nord de la península.

RIUS

2007-12-22T06:43:00.004-08:00

Antigament, el terme municipal de l'Escala comptava amb dos rius prou importants.
El Fluvià, que desembocava a la Platja del Riuet i un braç del Ter que deixava les seves aigües a la platja del Rec del Molí. Aquests dos rius van canviar el seu curs. El Fluvià per ell mateix, cap a Sant Pere i el Ter va ser desviat per l´home i ara desaigua a la platja de Pals.

Actualment tenim dues rieres: el Fluvià Vell o Riuet i el Rec de Molí. El Riuet neix als ullals de Pelacalç i desemboca a la platja del mateix nom després de fer límit amb Sant Pere Pescador. Prop de la desembocadura rep la riera de Cinc Claus., provinent de Verges; la Riera Balcar i l'Agulla. Aquestes rieres són canals de reg que reparteixen l´aigua del Ter.

El Rec de Molí desemboca a la platja de la Vaixella després de rebre prop del Molí, el Cinyana i el Canal Sentmanat. Neix a la Presa de Colomers i feia anar els molins de Jafre, Verges, Bellcaire i l'Escala.

Abans també hi havia aiguamolls entre Cinc Claus i Sant Martí d´Empúries. Actualment són camps de cultiu. Es conserva un aiguamoll al nord, Els Salancs, entre Sant Martí i Cinc Claus i un al sud que és l´Estany de Poma, entre el Riells i Puig Sec.

S'han desecat els estanys de Bellcaire i Sobrestany.

CLIMA

2007-12-22T06:43:00.003-08:00

Per la seva situació prop del mar, el clima de l´Escala és mediterrani litoral. Temperatures suaus i pluges irregulars.
Com que l´Escala és un poble costaner, el mar suavitza les seves temperatures, tant a l´hivern com a l´estiu.
Característiques principals:
Hiverns no gaire freds. Poques vegades la temperatura baixa de zero graus.
Estius càlids. El mes més calorós sol ser el juliol.
Pluges irregulars. Les estacions més plujoses són la tardor i la primavera. A partir del juny plou poc encara que de tant en tant cau un xàfec, producte d´una gropada.
La pluja és la precipitació principal. Neva molt poc, i quan ho fa, neva poc i la neu es desfà de seguida.
El vent característic és la tramuntana, un vent fred i sec que ve del nord. Sol aparèixer després de la pluja. Altres vents secundaris però que també bufen en certa frequència són: el gregal, garbí, mestral, llevant, xaloc, migjorn i ponent.
Els temporals de llevant són, a vegades, molt forts amb onades de 3 metres d'alçària que trenquen contra les roques, cobreixen completament el Cargol i esquitxen carrers i façanes.

COSTA

2007-12-22T06:43:00.001-08:00

El terme municipal de l´Escala té 8 Km. de costa. Tanca la badia de Roses al seu extrem sud.
Podem diferenciar dues parts:
La part nord és baixa i sorrenca. Té platges de sorra fina, formades pels sediments dels rius i separades per petits promontoris de roques units a terra ferma per braços de sorra. En són exemple les Muscleres Grosses i les petites.
La platja del Riuet forma dunes, algunes d'elles mòbils en temps anteriors i que foren fixades per la seva perillositat.
A partir de la desembocadura del Rec del Molí, la costa comença a pujar lleugerament formant algun penya-segat. El motiu és que el turó del Pedró arriba fins al mar. La costa torna a baixar formant algunes cales: La Creu, La Platja i el Port d´en Perris.
La Platja i el Port d´en Perris són el centre del nucli urbà i estan separades per un petit promontori, la Punta, amb dos pilons característics.
En front la Platja sobresurt un illot conegut com la Roca del Cargol.
La costa es manté rocallosa des de la Punta de l´Olla fins el començament de la platja del Riells. El Codolar rep aquest nom per la gran quantitat de còdols (pedres rodones) que s´hi troben. Després del passeig marítim hi ha la platja de Riells. Segueixen la Clota petita i la Clota grossa convertides en Club Nautic i Port pesquer.
La costa sud de l´Escala és retallada i rocallosa formant penyasegats típica de la Costa Brava. Les cales són rocalloses com l´Illa Mateua, anomenada així per tenir un illot.
L´única platja de sorra és la de Montgó a la cala del mateix nom i abrigada per la Muntanya de Montgó i la Punta del Milà.

SITUACIÓ

2007-12-22T06:42:00.001-08:00

El terme municipal de l'Escala està situat a la costa del golf de Roses, per això la major part dels escalencs s´han dedicat a feines relacionades amb el mar i el turisme.
Al sud del terme de l'Escala, comença el Massís del Montgrí, que també s´estén als termes de Bellcaire, Ullà i Torroella de Montgrí (l'Estartit).

RELLEU

2007-12-22T06:39:00.000-08:00

Observant el terme municipal de l´Escala des d´un lloc elevat veurem que la major part, la part nord, és més plana i la part sud és més muntanyosa.
La part nord és continuació de la plana de l´Alt Empordà que s´ha format pels materials o sediments transportats pels rius Fluvià i Muga. I en temps anterior el Ter.
Els únics accidents de relleu que trenquen aquesta plana són uns petits turons que baixen cap al mar, com són els turons de Sant Martí d´Empúries, Vilanera, Les Corts, El Pedró, Muntanya Blanca i Muntanya Rodona.
La part sud no és tan plana, perquè els contraforts del Montgrí hi arriben formant turons de més altitud.
La muntanya més alta és Montgó que té 96 m. d´alçària. La resta són petits turonets com el Puig Sec, Les Terroges,, Salpatx i Puig Borrom.
Fora del terme municipal, però molt a prop nostre, hi ha el Massís del Montgrí, que és un conjunt de muntanyes velles i arrodonides. Més a prop hi ha el Turó del Palau i els contraforts del Milà. Aquests formen els penyasegats de la vessant dreta de la Cala de Montgó.