PRÒLEG

"L'ESCALA: Estudi del poble"
Aquest blog pretén ser un estudi geogràfic i històric del nostre poble. Una eina o recurs pedagògic per cicle inicial i mitjà.
Ès una adaptació del llibre "L'Escala: Estudi del nostre poble" escrit per una comissió de mestres (Caterina Andreu, Rafela Bataller, Antònia Casellas, Xavier Costey, Jordi Piqué i Dolors Surrell) i editat pel Col.legi Públic Empúries l'any 1991 amb la finalitat que fos el llibre de text, consulta i estudi dels alumnes de 3er nivell d´Educació Primària. Les fotos són de: Manel Armas, Josep Esquirol, Joan Lassús, Jordi Piqué, Foto Reynés (Aèries).
També s´hi ha afegit l'adaptació que es va fer més tard per una altra comissió (Caterina Andreu, Pilar Ferran, Magdalena Moreno, Montse Paradís, Jordi Piqué i Dolors Surrell). Aquesta no es va editar, però segueixen en fulls multicopiats els alumnes de Cicle Inicial i Mitjà. Els dibuixos són de Miquel Morral.

dissabte, 2 de febrer de 2008

BIBLIOGRAFIA

Publicacions relacionades amb l'Escala: El nostre poble (Amb la data d'edició).
Contra la falsa sardana. 1953
Empúries: Guia itinerària. 1976
Cementiri marí i Alfolí de la sal. 1978
Massanet, Obra. 1979
El pintor Massanet de l'Escala. 1979
L'Escala - Empúries. 1982
L'Escala. 1982
Recuperació del Cementiri Vell. 1986
50 anys del Col.legi Empúries. 1987
L'Escala, Certamen literari. 1989
Josep Esquirol, la memòria de paper. 1990
II Certamen literari l'Escala. 1990
El cementiri vell. Allò que ens conten els arxius. 1991
40 anys d'Homenatges a la Vellesa. 1991
L'Escala: Estudi del nostre poble. 1991
Guia Històrico cultural l'Escala - Empúries. 1991
Tennis de Taula, 25 anys com a club federat. 1992
Actes primeres jornades d´estudi sobre Víctor Català. 1993
Domènech Gamito i Font. 1993
Antoni Vila i Gimbernat. 1994
Cançoner de l'Empordà. 1994
L'Escala 31-47 (República-Guerra Civil). 1994
25è. aniversari de l'Agrupació Avi Xaxu. 1994
L'Escala, imatges i records. 1995
L'Escala, imatges per a un somni. 1995
Josep Vilabrú i Ballester. 1996
L'Església de l'Escala. Allò que ens conten els arxius. 1997
Història del Futbol a l'Escala. 1998
Postals de l'Escala. 1998
La morfologia del lèxic de Solitud de Víctor Català. 1999
L'Escala, quatre centenaris. 1999
Joan Massanet i Juli. 1999
Mil adagis, recopilats per Caterina Albert. 2000
Rafel Ramis. 2000
Quaderns d´Empúries. 2000
Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l'escriptora. 2000
L'Escala, un exemple de supervivència. 2001
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala. 2001
Lluís Albert, un home apassionat. 2001
Martí Rouret, mestre, republicà i català. 2001
Moisès Broggi, memòries d´un cirurgià. 2001
Pujolboira. 2001
La ràdio es muda. 2001
A la dula vés. 2002
La flama olímpica a Empúries i l'Escala, 10 anys després. 2002
L'Escala, vivències i records. 2002
II jornades d'estudi Víctor Català. 2002
Enric Casassas i Simó. 2002
L'Escala, imatges de tres segles. 2002
Imatges d'escola. 2002
Els alcaldes de l'Escala. 2003
Història del Carnaval a l'Escala. 2003
Les mil i una anxoves. 2003
Marinenques. 2003

A més: Revistes: l'Escalenc, Fulls d´història local, l'Arjau, La Sardana, Costa Brava, L'Esculapi (Revista Escolar).
Llibrets: Aplec, Festa Major, Carnaval, Trobades de Gegants, Trobades sardanistes
Butlletins: Jubilats. CIUtadans, l'Opinió
Publicacions en plan satíric, crític i humorístic: El Borinot
NOTA: Cal posar-ho al dia
La primera llista va sortir publicada al Llibre de l'Aplec que edita el CER confeccionada per Ricard Guanter.

dijous, 24 de gener de 2008

LA CASTANYADA

És una festa molt antiga, una de tantes que el Cristianisme ha aprofitat per situar-hi les seves celebracions. És una diada de record dels difunts.
Molta gent porta flors als cementiris.
Abans, el dia de Tots Sants, era costum de recordar els difunts de la família i menjar castanyes.
Antigament era costum de resar una oració, com a record dels avantpassats de la família, per cada castanya menjada.
La festa típica de la tardor és la castanyada. Celebra l´estació en que tot queda aturat. Els arbres de fulla caduca queden sense fulles.
Les castanyes i els moniatos són productes molt típics de l´estació.
Ara és costum de celebrar-ho pels volts de Tots Sants fent la castanyada, menjar panellets i escalivar moniatos.
També han estat costum les castanyades populars fetes entre els veïns d´un carrer o barriada.
Els panellets és el menjar dolç típic de la castanyada.
Abans es feien a casa.
A l´escola també la celebrem. Cada nen porta unes quantes castanyes que són cuites i menjades al pati uns dies abans de la festa de Tots Sants. També solem fer murals, dibuixos i manuals dedicats als elements d´aquesta festa.

SANT MARTÍ

Coincidint amb la festa de Sant Martí, es fa una audició de sardanes. És l´Aplec de Sant Martí d´Empúries. Mentre es fa la ballada es torren i venen castanyes.
Hi ha la creença que pels volts d´aquesta diada hi ha uns dies de bonança. És conegut per l´estiuet de Sant Martí.

NADAL

Les festes de Nadal són per a celebrar, en el món cristià, el neixement de Jesús .
Són festes molt familiars. Uns dels personatges més importants són els pastors. I és que els pastors van ser els primers en anar a adorar a Jesús.
Abans era costum fer repicar les campanes anunciant la proximitat de les festes. La mainada cantava en sentir-les tocar.
El costum més nostre és el de fer el pessebre. És una reproducció del Naixement de Jesús.
Els últims anys s´ha estès el costum de guarnir les cases amb l´arbre de Nadal, típic dels països nòrdics.
També típic d´aquests països és el personatge del Pape Noel.
Abans a la Costa Brava era costum d´explicar a la mainada que hi havia un personatge anomenat en Fumera que vigilava el comportament. Tot ho vigilava i en donava compte als Reis.
Uns dies abans, el dia 22 de desembre, es fa el sorteig de la loteria. El sorteig que coneixem per “La Grossa”.
Les festes de Nadal són festes de música i cançons. Era costum de cantar cançons davant del pessebre acompanyades de panderetes, cascavells, la simbomba...
És molt coneguda El Noi de la Mare.
N´hi ha unes quantes que són dialogades que ocupen el primer lloc del nostre teatre en aquestes diades i que es fan des de fa molts anys: Els pastorets.
La vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, és el dia de Nit de Nadal.
Té lloc una entranyable tradició: fer cagar el tió. Abans o després de sopar tota la mainada pica il.lusionada una soca d´arbre esperant rebre´n un munt de dolços i joguines.
Després d´haver-li donat unes quantes garrotades apareixen sota la manta els regals.
A mitja nit, els creients van a la primera de les tres misses anomenada Missa del Gall.
Una altra creença és que aquesta nit és la més estelada de l´any.
La fadrinalla de l´Escala anava a pintar rètols per les cases de les noies. Ho feien en grups i pintaven a la façana versets galants i gentils.
El dia de Nadal és costum que tots els padrins comprin el tortell als seus fillols. És el que s´anomena la rabassa.
Les famílies es reuneixen al voltant de la taula per gaudir d´un bon dinar. En algunes cases es conserva la tradició de fer escudella de Nadal.
Es menja torrons, neules i es beu cava.
El dia 28 de desembre, diada dels Sants Innocents hi ha el costum de fer petites enganyifes. I és que segons una dita sembla ser que: “El dia dels Innocents tot està permès”.
Abans hi havia enganys propis d´oficis. Els pastissers feien pastissos de cartró, ametlles ensucrades amb sal...
També es feia anar els infants a comprar a ca l´adroguer dient: “Porta un xavo de morros picats i si no en tenen que te´ls piquin”.
Els diaris, la televisió i la ràdio solen donar una notícia falsa, moltes vegades impossible, que no sempre encertem.
El dia 31 de desembre, últim dia de l´any, es fa la broma de dir als nens que per la Platja es passeja l´home dels Nassos. Un personatge que té tants nassos com dies té l´any.
A la nit tothom celebra en família l´entrada d´un nou any. És tradició menjar raïm al punt de les dotze de la nit.
El dia 1 de gener és el dia de Cap d´any. És el primer dia de l´any que comença. També se´n diu ninou que vol dir any nou.
La festa més esperada per tota la mainada és la de Reis. El dia 5 de gener arriben a l´Escala ses Majestats els Reis de l´Orient.
Hi ha la creença que aquests dies surt l´estel de Nadal, el mateix que va sortir quan va néixer Jesús.
El dia de Reis és costum menjar un tortell on s´hi pot trobar un rei petit o una fava. Qui troba la figureta és coronat rei de la casa.

TROBADA DE GEGANTS

Moltes localitats catalanes tenen uns gegants que solen treure a passejar per la Festa Major.
Els gegants solen ser un símbol de la població. Alguna vegada representen un personatge llegendari o típic de la localitat.
Des de l´any 1989, l´Escala té dos gegants.
L´Escala també compte amb uns quants capsgrossos que ballen al so de la gralla i els tambors.
La gralla és un instrument típic de les festes de gegants.
El dia de la trobada de Gegants a l´Escala és el diumenge abans de la Festa Major. Aquest dia s´apleguen unes quantes colles geganteres d´altres poblacions catalanes amb els seus corresponents gegants. Fan una cercavila pel poble envoltats de caps grossos, música i gresca.
Hi ha una colla de gent que s´encarreguen de portar els gegants i capsgrossos el dia de la trobada. Són la colla gegantera.
També tenen un logotip que els identifica.

diumenge, 20 de gener de 2008

Z: Notes segons les respostes

Respostes encertades:
Del 90 al 100 %: Excel.lent
Del 80 al 89 %: Notable alt
Del 70 al 79 %: Notable
Del 60 al 69 %: Bé
Del 50 al 59 %: Aprovat
Del 40 al 49 %: Progresses adequadament però no assoleixes el coneixement de l'Escala
Del 30 al 39 %: Necessites millorar el coneixement de l'Escala
Del 20 al 29 %: Necessites millorar i no assoleixes el coneixement de l'Escala
Del 0 al 19 %: Necessites venir a l'Escala i conèixer els seus indrets

Z: RECORDS DE L'ESCALA

Lletra de la sardana Records de l'Escala:
En un bocí de Costa Brava
somriu la vila riallera,
somriu la vila de l'Escala, gentil, galana i encisera.
Bressol dels més ardits pescaires,
bocí de glòria prop de la mar;
és la perla blanca del nostre Empordà.
Ja de bon matí surten les barques
la vela inflada, van de pesquera.
Semblen un estol d´ocelles blanques,
volen lleugeres, arran de mar
Quina il.lusió
se sent al cor,
quan va tornant
cao al seu niu
amb el peix viu
embolicat
entre les xarxes;
el peix que brinca i el que salta.
Quina il.lusió !
I el mariner
de rostre bru,
cremat pel sol,
cremat pel vent,
canta plaent
amb tot l´encís
d´un bell esclat.
Mireu la fruitada
que ens ha dat la mar.
Barques, barques lleugeres
que aneu enllà per la mar blava,
la proa esvelta, per això les ones
s'arrissen amb el vostre pas.
Platges, platges volgudes,
orgull de nostra Costa Brava,
allà on acaricien los ones clares
gronxant-se al peu de l'Empordà.
Narcís Saiz